miércoles, 9 de febrero de 2011

Pot ser ...




I va esclatar, no podia mes ... no es va adonar de que ella hi era allà ... les seves mans tapaven la seva cara que semblava un rierol sense fi . Li feia mal el cor, l'anima... Tot era un embolic de dolor...

Va arribar fins al seu costat i li va parlar ...

Llavors va se quan s'adona ...

Amb el ulls ploraners també, li va di :

  • que passa res ? No et posis aixi que no et puc veura d'aquesta manera
Y cuasi be no podia articular paraula mentre li deia:

  • Res preciosa, a vegades, els adults tenim que fe fora del nostre cor allò que no ens deixa respirar be i tal que disposem de la rissa, també tenim les llàgrimes i ja te he explicat que sigui com sigui, las coses las em de fer fora. Del contrari, queden dins nostre i fan com una espineta que per petitona que sigui, fa mal.
  • Ahh! - li va contestar – es com allò que em passava a mi!! ... però, jo no plorava, no sabia lo que s'havia de fer per que allò no em fes mal.
  • Exacte! Y recordes com vas aprendre?
  • Si !! em parla bas molt dels sentiments, de que no havia que amagar-los, de que tenien que sortir tan mateix fora, plorant com quan riem ... Ahh! I també parlant ... i respectant ...
  • Aixo mateix, petita, aixo mateix ... i et sent millor des de que fas aquestes coses que vam parlar?
  • Si, ja no soc la mateixa, se riure, se plorar. Se parlar ...
    Doncs saps que faré? Et deixaré tranquil-a i podràs treure tot aixo que dus a dins, si em necessitas, em crides, d'acord?
  • Ja m'has ajudat molt, he parlat amb tu i m'he adonat de que tot, sigui el que sigui, mereix la pena quan t'escolto parlar de aquesta forma ...

Pot ser que a vegades, als adults, s'ens obliden coses que pretenem inculcar als petits, pero a ells no.A ells, sembla que els haguessim plantat una petita llavor que germina poc a poc i es cuan m'adono, que pude, si podem cambiar coses, pude, ells ho tiguin mes facil en cuant als sentiments.Pude un adult es despisti alguna vegada pero, veig que si plantas llavors en una bona terra amb carinyo i la cuidas i vigilas i et preocupas ... la planta donara fruits ...

... i si no fruits, n'estic segura que arribara a ser una planta sutil, forta,maravellosa...

31/01/11