Un sonriure, un engany...
Un silenci ... ho sento a prop, el meu...
M'alço i em trobo devant d'un mirall...
Ell meus ulls, parlen...
I es que no estic davant d'ell, estic darrera i així es molt dificil veure's...
Només puc esperar a perdre la po a les alçades...
A mirar cap endevant i apendre a no preocuparme...
Potser, aixó ja he començat a fer-ho...
Potser hagi començat ja i no més fei falta que jo ho aceptes...
"Preocupat quan jo deixi de fer-ho..."
No es pot anar sempre contracorrent...
Potser, el temps ho guarira tot...
Ha de ploure, la pluja es porta molt d'allò que fa mal...
