martes, 22 de marzo de 2011

Pluja...







Un sonriure, un engany...
Un silenci ... ho sento a prop, el meu...
M'alço i em trobo devant d'un mirall...

Ell meus ulls, parlen...

I es que no estic davant d'ell, estic darrera i així es molt dificil veure's...
Només puc esperar a perdre la po a les alçades...
A mirar cap endevant i apendre a no preocuparme...
Potser, aixó ja he començat a fer-ho... 
   Potser hagi començat ja i no més fei falta que jo ho aceptes...

                             "Preocupat quan jo deixi de fer-ho..."

                                       No es pot anar sempre contracorrent...
                                      Potser, el temps ho guarira tot...

Ha de ploure, la pluja es porta molt d'allò que fa mal...